Relat curt: "Carta al meu fill des de l´exili", per Rubén Simón

Any de Déu 2012 un chicon torna cap  a casa, cavilant per la classe que ha rebut de valencià. Tot és donar-li voltes al cap pero no sap perqué té eixe sentiment de malestar si ad ell li agrada parlar valencià. En canvi, quan dona la classe sempre se'n ix mal humorat, troba que li fan escriure d'una manera que no coneix i escolta paraules que mai havia oït. Ell pensa que podria ser que son pare no sabera parlar be el valencià, o això li han fet creure, perque des de sempre ell, lo mateix que sa yaya, l'han parlat de categoria.¿cóm pot ser açò? No parava de pensar... Pero pronte una grata sorpresa li ho aclariria tot: una carta de son pare.

Molt volgut fill meu:

T'escric des de més llunt de les terres dels qui vàren deslluir la nostra llengua. Yo ya no m'enrecorde del dia que vaig moure de lo que queda del nostre Regne. Ya saps que la faena era ben poca, els que mos manaven, per la seua avaricia i despreci per la terra, acabaren en l'última barraca que quedava. A lo manco haguera pogut. Pero no vaig poder mantindre més la nostra familia. T'escric per recordar-te que dels que parlem la nostra llengua en quedem cada volta manco. I no cal dir-te res dels qui la sabem escriure, puix ya saps lo que mos feren els de dalt. A parlar yo t'he ensenyat, a escriure ben poc, llavors t'escric esta carta per a que no t'enganyen i pugues tindre una idea de com escrivim els valencians, que de ben arrere mos be l'art de la ploma i el tinter. Recorda a March i a Ferrer, a Jonanot i Canals, a Roiç i sor Isabel. Tots ells varen ser els predecesors de lo que hui parlem. Fes tu tot lo necessari  per a que no te puguen enganyar, que estos malandrins se les saben totes i te la voldran pegar.

Adeu fill meu. Des de l'exili ton pare te vol recordar que algun dia es trobarem per a poder valencià parlar.

Moment poètic: "Vides truncades", per Juanjo Tortosa

Dos minuts i un segón no pareixen gran cosa,




pero se pot passar de l'alegria més llustrosa



a la tristor més fosca.


L'ilusió per la visita d'un ser volgut





se torna en la desilusió per haver-lo perdut.


Les bones intencions i l'alegria de la festa 




se disfracen d'erros fatals i de tragedia... 


tot açò en dos minuts i un segon.

La nit de l´Albà d´Elig... i la nit se féu dia

Des d´alguns minuts abans de les 23,15h ya s'escoltava el retumbar dels trons sobre el cel d'Elig. I és que la singularitat de la Nit de l´Albà residix en l'espontaneïtat dels coets que se llancen des de totes les terraces d'Elig.

Una pirotècnia s´encarrega d'omplir el cel d'Elig en més de 250 palmeres de colors; la major part franjiverdes, que fan les delicies dels ilicitans. Una de les principals novetats enguany han segut les palmeres blanc perla que, al caure, recordaven les llàgrimes de la Palmera de la Verge: un efecte que ha despertat comentaris dispars entre qui li pareix un efecte espectacular i qui considera que deu reservar-se únicament per a la palmera final.

En els acorts de la "Glòria Patri" del Misteri, a mijanit més de 3.000 coetons han omplit el cel ilicità convertint la nit en dia; en una palmera que ha durat mes de 20 segons en el cel i ha obert algo més de 300 metros de diàmetro. Aplaudiments i crits de "Viva la Maredéu" s'han escoltat des de les terraces de tota la ciutat.

Curiositats: La Coca Cola s´inventà en Ayelo de Malferit, Valéncia

Els habitants d'Ayelo de Malferit (Valéncia) creuen que la ciutat va vore nàixer la primera versió de la Coca Cola, i consideren que la fàbrica que desenrollà la formula que inspirà el refresc mes venut del món ha segut relegada a un segon pla en l'història.

Ayelo de Malferit, en la província de Valéncia, és supostament el lloc de naiximent del refresc més conegut del món, segons el periòdic alemà Der Spiegel. Ya canós i en ulleres, Joan Micó, de 74 anys d'edat, deixa entrevore en la seua fàbrica la fòrmula secreta del popular beguda. "Les llavors de cola rallades i les herbes barrejades en alcohol deuen madurar en una gerra de fanc durant un mes", explica. "Lo que succeïx a continuació és un secret", afig.

Supostament, la recepta del seu licor, ara cridada “Anou de Kola Coca”, és la base de la Coca Cola. La beguda és extremadament dolça, per lo que Micó diu que "és millor esperar que es barreje en l'aigua en lloc de prendre-ho pur". "A les dones els agrada en llet", afirma. La primera versió d'Anou de Kola Coca fon inventada fa més de 120 anys pels fundadors de la fàbrica de Micó. Fins i tot hui en dia, la gent aplega de totes parts del món per a provar-la.

L'historia de la fabrica de licors d'Ayelo se remonta a 1880. La fabrica fon fundada per Batiste Aparici, Ricardo Sanz i Enric Ortiz. Els tres empresaris escomençaren a fabricar productes de calitat, com licors en noms tan creatius com Perfecte Amor, Llàgrimes de Contribuent i Plaer de Dames. Aparici, que estava a càrrec de les vendes, pronte escomençà a visitar fires comercials en Roma, Paris, Londres i Chicago.

En 1885 se traslladà a Filadelfia en una nova beguda en el seu equipage, nomenada Coca Kola, feta de cafeïna, i rica en fruts dels arbres africans de cola i les fulles de les plantes de coca de Perú, aixina que ràpidament rebé un premi a l'innovació. Abans de morir, Aparici donà alguns a representants de vendes americanes unes quantes mostres. Tal volta fon una coincidència, pero soles un any després, el farmacèutic estadounidenc John Pemberton feu historia quan inventà la Coca Cola.

En el reportage publicat en el citat mig, Micó se mostra convençut de que la base de la Coca Cola fon ideada en Ayelo de Malferit. "Era fàcil copiar una beguda en aquella época", senyala. "Les patents no se registraven si un producte tenia èxit", indica el valencià. Els seus predecessors soles registraren la beguda “Anou de Kola Coca” en Espanya en 1903. Pero per aquell moment, Coca Coa ya s'estava convertint en un icon en Estats Units.

Mig segle mes tart, les dos empreses finalment se trobaren. Quan Coca Coa decidí que era hora d'entrar en el mercat espanyol sabia no havia manera d'evitar a la menuda fabrica d'Ayelo de Malferit. Per això, en 1953 els eixecutius de Coca Cola visitaren Espanya i adquiriren els drets de Jogim Joan Sanchis, que era llavors l'amo de la fàbrica. La producció d'Anou de Kola Coca continuà en el poble valencià, pero soles en la seua versió alcohòlica.

Se creu que la fabrica rebé unes 30.000 pessetes de l'época, pero ningú ho sap a ciència certa, ya que els registres han segut destruïts. Pero la sifra fon soles una menuda fracció de lo que podria haver segut. En 2011, Coca Cola celebrà el seu 125 aniversari com una de les marques més conegudes del món. "Si tinguérem soles un menut percentage de les seues accions, seriem millonaris", senyala Micó.

"La fàbrica de licors es bàsicament soles una afició estos dies", relata Micó. "Volem mantindre viva la tradició, per a que no se perga per a sempre, pero ya no podem seguir invertint". I es que encara que Coca Cola continua obtenint beneficis millonaris, els dies d'Anou de Kola Coca estan contats. Micó espera continuar al front de l'empresa atres cinc o sis anys, abans de que el seu fill Josep Joan se faça càrrec. "Després, este capítul de l'història probablement aplegarà al seu fi d'una volta per totes", se resigna Micó.

Font: http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/locals-say-coca-cola-originated-in-aielo-de-malferit-in-spain-a-915371.html

"El idioma valenciano de Castellón", Ricart Garcia Moya

Situémonos en Castellón, si ustedes gustan, en 1871. En la plaza de la Constitución y en el año citado, la imprenta de Perales imprimía "Un bateig en Burria- na", escrito por Casademunt en idioma valenciano y dedicado a un aficionado "a las musas valencianas". Era lo normal, pues a la Universidad Jaume I le faltaba más de un siglo para implantar el "desenvolupament català". Los valencianos de Burriana y Castellón, en 1871, leían un idioma al que los escritores habían incorporado múltiples variables morfosintácticas que incrementaban la singularidad del valenciano respecto a las lenguas vecinas. 

Así, en "Un bateig en Burriana" hallamos el tratamiento de cortesía so, contracción silábica de senyor similar a la de "monseigneur, monssènyer, mossén".  Hay  otra  homología con  la  palabra  "sennor"  del castellano  medieval, y es que ambas no tenían variable de género (el castellano J. Ruiz alude a la dama con "aquesta mi señor"), por lo que encontramos So Mariana y So Batiste.  EI autor muestra gran riqueza léxica, y sólo cuando usa el caste- llano surgen los cómicos solecismos de leve crítica social (p.e., llama "Fomiento" a una autoridad de Fomento que acude desde Castellón).

La joven Visanteta, al comentar que la cortejan "tots els chavals" (p.11 ), incorpora al idioma valenciano la voz "chaval" procedente del caló o gitano. Era una de las primeras veces que se documenta "chaval" en un texto literario de las lenguas peninsulares. Por su parte, Batiste alude a "esta vesprá", frase que la inmersión transforma en "aquesta tarda o vesprada", alterando el demostrativo y la aféresis del sustantivo. En otra escena, Batiste quiere que el bautizo sea el más importante que "en la redolá se fasa" (Ahora, desde que Mercé Sala catalanizó la RENFE, sustìtuyen "redolá y cercanies" por el catalán "rodalíes".)

En otra línea leemos "quant abaìxen del coche", frase que provocará  sonrisas  inmersoras por la presencia de la "ch" valenciana. EI vocablo coche procedía de Hungría y se documenta en Europa occidental en la segunda mitad del siglo XVI; así, según  Corominas, "como voz propiamente castellana, se halla en  1596".  En el condado de Cataluña, según el mismo etimólogo, recoge en 1559 la voz "cotxa", y ya se pasa al 1583 en que documenta "cotxo".

Todo es muy científico, pero sólo en apariencia; pues el etimólogo cometió  una  picardía. Entre el cotxa de 1559 y el cotxo de 1583, Corominas se salta el primer diccionario que recoge en España esta voz. En el conocido Thesaurus de Pou, publicado en Valencia en 1575, no consta el catalán "cotxa o cotxo petit", sino el valenciano "coche chic de quatre cavalls", dato que oculta el etimólogo catalán. Hasta en nueve citas repite la voz, y siempre con la ch a cuestas, siendo el primer texto donde se documenta el derivado "cochero" entre las lenguas peninsulares: "Lo cochero de tres cavalls". La palabra nunca dejó de usarse en el idioma valenciano, incluso en los coloquios del XVIII: "Ve- nien tres coches" (Bib. Nic. Primitiu, Ms. 419, h.1794), y entre los valencianos de Castellön en 1871. La Generalidad Valenciana, en su documentación oficial, escribía: "Ni eixir coches per la porta" (ARV. G. Prov.1678. Sg. 3221).

En  una metáfora burlona del "Bateig en Burriana" leemos: "EI parot gros mos ve" (p. 6). Todos hemos admirado al bello parot de bassa y al delicado parotet desde niños, pero lo que no sabíamos es que este vocablo exclusivo de la lengua valenciana sería capturado y expuesto en los diccionarios catalanes. Por cierto, leyendo los comentarios de Corominas, da la impresión de que el "parot" es un mutante peligroso que nada, vuela y cuando pica deja la "petxella" (?) . No es por molestar, pero el etimólogo dice que el primer documento donde aparece parot es en 1887. Como "Un bateig en Burriana" fue publicado en 1871, restaremos 16 años, si al Institut d'Estudis Catalans no le ofende.

Aparte de constatar que en el Castellón de 1871 se usaba el idioma valenciano  vivo y con enriquecimiento de voces (chaval, parot), nos queda comentar un detalle entrañable. Como es sabido, nuestra pluralización suma una n en ciertas terminaciones, "jovens, homens, ordens..." ; pues bien, en "Un bateig en Burriana" podemos observar un inicio de normalización espontánea en la frase "divise les tartanes o cochens" (p. 6). Así, poco a poco, como un organismo vivo, el idioma valenciano iba desarrollando sus características.

Hoy sucede lo contrario. Siguiendo con la enloquecida cruzada contra la lengua valenciana, han montado "La luz de las imágenes" en castellano y catalán. Tenemos un detalle con la voz "image", usada por la Generalidad antes de 1707: "image del Sant" (ARV, G. Prov. any 1650), y pluralizada como "imagens" en el Thesaurus (Valencia,1575). Pues bien, los encargados de la  exposición han mirado con lupa que no se filtrara nada que irritara al Institut d'Estudis Catalans. Hasta en el título han usado el catalán "imatges", no el valenciano "imagens". A estas  manipulaciones, nuestros amigos de Burriana -los de 1871- llamarían "Fomiento del valenciano".

Las Provincias, 14 de Febrer de 1999

Moment poètic: "Llauradors valencians d´abans", per Dracir Irahjam

Són els lluitadors del camp

hòmens fets d´atra "madera"

per arma teniu l´aixà(da)

i per aliat, la terra.

El gel de l´hivern,

el foc de l´estiu,

la pluja i el vent

són camp de batalla

del que sempre calla, 

del que més treballa,

del que manco viu.

Veus com naix i mor el sol

tot el dia en peu de guerra.

De res te valdrà l´esforç

puix com soga per sort

vindrà el fret, la sequia o pedra.

Són uns enemics traïdors

contra els que no pots lluitar

més, com eres llaurador

i no coneixes la por

tornaràs a començar.

Has fet jardins i riberes,

has fet camps d´argilagars.

Les canyes, pedres i bojes

has convertit en menjar.

Eres "bruto", eres bast,

eres valent, eres dur,

fort, treballador, honrat,

lliure i pur.

Si aquells arbres que plantares

hui mos pogueren parlar

contarien cents d´històries

que farien tremolar.

Moment poètic: "Argila nova", per Josep Melià

Torneu-me aquell regal dels anys d’infància

que fon balcó dispost a les primicies,

pantalla on desfilava el film diari

dels nous descobriments i les sorpresas.

Torneu-me aquell regal, que se’m va caure

de colp i sens remei per la barana,

com un joguet que no es subjecta ab força

i es fa, sobre l’asfalt, esclat de peces.

Torneu-me l’inocència que vaig perdre,

aquella que fuiggué sense barreres,

com l’aigua que s’esmuny i borbolleja

entrant en l’albelló fosc, suicida…

Torneu-me el goig obert de vore’m jove

partint pinyons de nous plaers corpòreus,

i encara aquells més dolços dels etèreus

ensomis adornats de fantasia.

Torneu-me el temps perdut en que quallaren

els dies d’ilusions en saó incerta,

per més que grats rebrots ab vida propia

vinguí a sembrar gustós en terra fértil.

Torneu-me al meu ahir, a l’imperfecte

ahir que se’n va anar sense collita,

que és ara quan, si mire al passat, trobe

estèril el camp sec de l’existència.

I és ara quan vos dic, forces ignotes

que aneu marcant el ritme de la vida:

torneu-me aquelles hores delectoses,

que aní cremant com a cigarrets inútils.

Perque he perdut el temps sense distàncies.

No aprofití el regal de poder viure,

i mai no vaig deprendre a tindre infància,

ni joventut fragant, ni edat madura.

No vaig deprendre a ser ni fill, ni pare,

ni amic dels meus amics, ni espós perfecte.

Només una lliçó traguí ab notable:

aquella de ser home i egoiste…

No sé si és massa tart per demanar-vos

la volta al temps feliç d’aprenentage,

perque és que vullc tornar-me argila nova

per ser l’home que mai quallà en el mole.

Un home que no siga sols materia

com estos sers anònims que em rodegen,

que em donen molta por quan es barallen

i inventen noves morts i violència.

Em dona molta por haber d’anar-me’n,

no sé si pronte o tart, pero en l’idea

de no haver sabut viure, omplint la sària

només d’odis, enveges i misèries.

I vullc, quan vinga l’hora presentida,

deixar almenys l’espill del meu eixemple,

que pot ser la lliçó que ensenye a viure

ad algú que aprove, al fi, l’assignatura…

Josep Melià Castelló, publicat en la revista El Guarda Valencia, nº 74 , febrer 2010 

Opinió: "La mort dolça de l´identitat valenciana", per Juanjo Tortosa

Estos anys vivim l'extermini de la identitat valenciana per mig de la suplantació històrica/cultural. Sorprenentment el poble valencià està desactivat, com si no vejerem el perill i la seua pròpia destrucció, a este fenomen el valencianisme actiu li diu "meninfotisme". ¿És just este calificatiu? pot ser que li´ls done lo mateix ser o no ser?

Personalment crec que el "meninfotisme" es un calificatiu injust. Posaré un eixemple: se suicida u que mor per asfixia a l´inhalar monòxit de carbono. ¿És un meninfot de la vida? Evidentment no és ni un suicida ni un meninfot. La mort per monòxit de carbono se diu "la mort dolça": el cos no detecta el perill i per lo tant el cervell no envia al cos senyals per a que reaccione front al perill, en el resultat de mort sense cap reacció. Eixe és el principi del pancatalanisme en Valencia, el del monòxit de carbono.

Sustituïxen oxígen (llengua valenciana) per monòxit de carbono (occità), els politics per mig de tots els seus instruments fan vore que no passa res, ningú parla del perill del catalanisme, en les aules tots els anys els chiquets/tes en el pretext inventat de que es la mateixa llengua estudien els mapeta dels inventats paisos catalans... any darrere any... els castellanismes directament els convertixen en catalanismes condenant al valencià a l´extermini. Per eixemple: el castellanisme "fresa", en valencià se diu fraula, pero el pancatalanerio (cupula dirigent política i monàrquica) directament ho sustituix per "maduixa", que és un catalanisme. 

Tot este caldo de cultiu es lo que fa que el valencianisme en la societat aparente ser meninfot, i lo que permet que el pancatalanisme avançe generació darrere generació des del centro del pancatalanisme, el sector sindical per mig de tots els àmbits, especialment l´educació. Per a no morir axfixiat en monòxit de carbono la solució es obrir les finestres i que còrrega l'aire. ¿Quin símil seria obrir les finestres i que còrrega l'aire quan parlem d'identitat, llengua, cultura...? ¿com podem salvar-mos de l´extermini identitari? 

Yo ho tinc clar, lo que fa falta es un esclafit cultural valencià, un atre sigle d´or cultural, i la misió de tots aquells que si vejem el perill es intentar iniciar-lo.

Juanjo Tortosa. Vilarreal, agost de 2013

Los Inhumanos & Manu Blanco DJ, "Manué, no te arrime a la paré" 2013

El grup valencià Los Inhumanos torna a l´actualitat en esta versió del seu conegut tema dels 80 "Manué, no te arrime a la paré" feta pel DJ Manu Blanco, a benefici de la Fundación Síndrome de Moebius. 

Moment poètic: "L´unio sera la millor victoria", per Jorge García

En forma de poesia,

Encara que cause molt de rebuig,

Volia escriure perque volia

Expressar-me en Normes del Puig

Potser algu s’enfade

Pero eixe ya sabra qué fer

Potser tal senyor acabe

Llepant-li el cul al PP

Mos l’han ficada ben grossa

Com allo del fals penó

Tot per a ficar-mos en la bossa

D’una inventada “nacio”

Valenciana es la nostra llengua

Pero està sent desplaçada

Per culpa de no donar-li ni treua

Una atra llengua inventada

Del nort ve aquell invent

Fora de nostra frontera

Es, puix, un clar intent

D’impondre una llengua forastera

Aci ella té un aliat

Que està aplanant-li el cami

Engendre que ha segut creat

Per tal de tragar-mos el veri

Resistir es lo que necessitem

L’unio sera la millor victoria

Puix fins que en l’amenaça no acabem

No n’hi haura temps per a la gloria

¡Valencians i valencianistes!

Pau i unio

Puix ya vegem que els catalanistes

Tenen molta ambicio

I yo, despres de desfer esta poesia

Me retire en molta educacio

Dient lo que ya volia:

¡¡¡‪#‎AVLderogacio‬!!!

Jorge García Higuera, Valencia, juliol 2013

Edicions Mosseguello presenta "Normes d´El Puig. XXX Aniversari"

Edicions Mosseguello presenta el llibre nº2 de la seua Colecció Pensament: Normes d´El Puig. XXX Aniversari".

Complits mes de trenta anys de l’Acte d’Adhesio de totes les entitats culturals i socials, colectius i personalitats del moviment valencianiste a la normativa creada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de l’Academia de Cultura Valenciana, i que a partir d’aquell historic dia passaren a denominar-se Les Normes d’El Puig, des de ARV volguerem homenajar i recordar eixe acontenyiment organisant una serie d’actes commemoratius, tots els quals arrepleguem en este llibre. Des de la cronica de les distintes jornades, passant per les conferencies previes entorn a les Normes i la Llengua Valenciana, fi ns als discursos pronunciats en l’Acte principal celebrat en el Monasteri de Santa Maria dels Angels d’El Puig, esta obra preten deixar testimoni de l’importancia i valor que Les Normes d’El Puig han representat i representen per al moviment valencianiste, no nomes com al codic que normativisa la Llengua Valenciana sino que, ademes, Les Normes d’El Puig son simbol d’unitat i consens entre tots els valencians que amem i lluitem per la nostra Patria Valenciana.

Les encomandes es poden fer en la mateixa web de Mosseguello: http://www.edicionsmosseguello.com/contemporaneu/67-normes-del-puig-xxx-aniversari.html

Quatre equips valencians en 1º divisió: Valéncia, Llevant, Elig i Vilarreal

Fa unes semanes, el miracle es donà per a l´Elig en Almería. Díes després, ha segut el Vilarreal el que ha consumat la seua tornada a la primera divisió. Abdós clubs es sumaràn la temporada 2013-2014 a la divisió d´honor del fútbol espanyol, junt a Valéncia i Llevant.

El 20% de la primera divisió serà valenciana. Un motiu d´alegría per al deport valencià, per a les aficions d´estos equips, i, per descontat, per a mosatros.

Este deport genera passions, i en ocassions alguna polèmica entre aficionats de diferents equips. Pero per damunt de tot, ha de primar el fair play i la germanor entre valencians. No de bades, el fútbol també genera riquea, entreteniment, sensacions, conversacions interessants... i tot això ho anem a fruïr junts la pròxima temporada, i esperem que moltes més temporades. Ixcà que ad estos quatre equips s´unixquen pronte més equips valencians.

10 curiositats sobre les xàrcies socials

El món del SOCIALMEDIA es un BOOM de la nostra época i hui en dia poques coses no se saben de les xàrcies socials, pero anem a intentar mostrar-vos les 10 curiositats al voltant de les xàrcies socials que segurament encara no sabeu.

El nom original del servici de microblogging per referència anava a ser ”Twittr”, inspiració de Noah Glass en alusió a “Flickr”.

No fa falta estar viu per a formar part

d'una xàrcia social. Inmemoriam, es una nova xàrcia social que pretén honrar als familiars fallits.

¿Apocalipsis zombie? No hi ha problema, també hi ha una xàrcia social per a zombies. Lostzombies permet que els seus usuaris pugen fotos, videos i tot tipo de material zombie.

Facebook conta en més de 50.000 servidors per a oferir el seu servici que usen distribucions del sistema operatiu GNU/Linux usant LAMP,sí Linux com la NASA.

Lady Gaga i Britney Spears són les regines de Google+ en casi 7 millons de followers cada una.

Pinterest es la xàrcia social femenina per excelència a on les categories que obtingueren els pins més populars són els menjars i begudes, DIY (Done It Yourself) i artesania, i la roba de dones.

Dels casi tres millons d'usuaris de LinkedIn en Espanya, el 10% te un conte premium, pagant pels servicis d'esta xàrcia de professionals.

Sina Weibo es la xàrcia social predominant en China, després de que el govern tancara la major part de llocs locals de xàrcies socials. Per la seua part Twitter, Facebook i Plurk, estàn bloquejats a nivell nacional.

“JUST SETTING UP MY TWTTR” (“Simplement, ajustant el meu Twitter”) fon el primer tuit llançat en Twitter.

Les pàgines d'empresa de Google+ en més de 100 seguidors són un dels factors socials que més influix a nivell de SEO (possicionament).

Traductor de Software Valencià VS Salt de la Generalitat

Per a comprovar l´efectivitat de la ferramenta, copie i pegue el text d´esta notícia en el traductor Castellà - Valencià:

El traductor de Castellano a Valenciano, superó la traducción 125.000 en tan solo cinco meses de vida. Este traductor es fiel a la Lengua Valenciana y se aleja de cualquier catalanismo o palabra extraña tal como no hace el traductor SALT, el traductor que ofrece la Generalitat Valenciana.

Software Valencià informó que su traductor Castellà - Valencià había superado las 125.000 visitas en menos de medio año de vida. Además han incorporado un corrector ortográfico de castellano para evitar que una palabra escrita incorrectamente en esta lengua (por ejemplo sin acentuar), el traductor la reconozca y realice su traducción de manera correcta.

Software Valencià lo forma un equipo de informáticos y estudiosos de la Lengua Valenciana, que de manera altruista colaboran para que no se pierda el idioma valenciano, desgraciadamente cada día menos usado por culpa de la catalanización a todos los niveles que recibe la lengua de los valencianos.

Esta herramienta de traducción ha sido usada por mas de 100.000 personas diferentes y ha traducido millones de palabras en sus pocos meses de existencia. El traductor continúa creciendo sin la colaboración de ninguna administración valenciana.

Todo el entorno valencianista agradece de manera significativa a Software Valencià que hayan creado esta herramienta de trabajo y que en cientos de ocasiones hemos usado. Nos sumamos a ello, gracias y felicidades.

Alumnes de la Universitat d´Elig ideen un gos robòtic per a cegos

Alumnes de robòtica de l'Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elig han conseguit desenrollar un robot complix les mateixes funcions que un gos guia de carn i os.

El gos robòtic, que ha segut batejat com DOGUMH, és un proyecte de colaboració en una iniciativa europea per a crear aplicacions robòtiques baix la llicencia open-source.

El proyecte dels estudiants de l'UMH consistix en aprofitar les capacitats de detecció de l'entorn i navegació d'una plataforma mòvil omnidireccional i d'un braç robòtic que indica a l'invident la direcció a seguir.

El robot es capaç de reconéixer objectes del seu entorn i anar a arreplegar-los. Ademés, és capaç de subjectar un bastó i indicar mediant forces la direcció que deu seguir-se.

El DOGUMH ha obtingut les felicitacions per part del jurat de Kuka i se presentarà com una aplicació open-source que vindrà integrada en la plataforma YOUBOT.

El grup de robòtica integrat per 16 estudiants d'Ingenieria Industrial, Ingenieria de telecomunicacions i del Grau en Electrònica i Automàtica Industrial de l'UMH, pretén continuar en el futur en el desenroll d'esta aplicació. Per a això, la dotarà de noves característiques i realisarà proves en invidents reals.

L'iniciativa ha segut coordinada pels professors de l'EPSE José Mª Sabater i Nicolás García està promoguda per l'empresa Kuka, lider en robòtica.

Valencians en l´història: Francesc de Vinatea

En l'any del Senyor de 1333, era jurat en cap de Valéncia, en eixe any Alfons II el Benigne, casat en Elionor de Castella, pretén separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia, (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló de la Plana i Borriana), per a donar-se-les en feu al seu fill Ferran.

Els veïns d'eixes viles estaven indignats i de cap manera volien permetre l'injustícia que suponia el "Contrafur", d'enfeudar-les al seu fill Ferran eixes ciutats, debilitant el “braç popular” de les Corts.

Per això els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de Valéncia en solicitut de soport i de defensa.

Aixina, els Jurats de la Ciutat, triaren entre ells a Francesc de Vinatea, cap i casal per Morella, home enèrgic i insobornable, com a portaveu del Regne.

Vinatea reuní a les forces ciutadanes i ocupà la ciutat, en l'orde de prendre el palau real i sometre a l’eixercit real si recorrien a la violència. Entrà al palau al front de tots els jurats i exigí al Rei Alfons II, anular l’orde d'endeutament de dites ciutats en favor del seu fill Ferran, per a aixina evitar el contrafur.

Recolzat en el Dret, este morellà no dubtà en arriscar sa vida per a exigir cortesament pero fermament al rei que respectara les lleis i que mantinguera l’integritat territorial del Regne de Valéncia, demanda que fon sàbiament atesa pel rei Alfons II el Benigne.

Sense derramament de sanc ni ús de la violència, únicament en la força de la raó, conscient el rei de que eixa raó assistia al Poble Valencià, respongué als reproches de la regina en estes paraules:

“¡Regina, regina!, el nostre poble es franc i no és aixina, subyugat, com és el poble de Castella, ells tenen a Nos com Senyor i Nos ad ells com bons vassalls i companyons”.

Francesc de Vinatea, és, hui, eixemple de la fermea, el valor i l’energia en la defensa de la Llei (Furs), la Justícia i els drets i interessos colectius.

La seua demanda de mantindre l’integritat territorial valenciana no a soles fon atesa i admesa pel rei, sino que ademés Vinatea donà un eixemple de civisme i de raonament pacífic.

Els valencians contem en un héroe civil i civilisat que protagonisà el primer triumf en Europa del constitucionalisme.

Font: http://mavida.llenguavalencianasi.com/biografies-v-01/francesc_vinatea-v.htm

El caràcter provisional de les "bases de Castelló"

El Pare Fullana ho deixà ben clar quan firmà les bases de Castelló. A pesar d´això, el catalanisme les ha elevat a la categoria de "normes".

 Fullana reeditara la seua "Ortografia Valenciana" en 1933 reafirmant-se en el seu criteri que "no es atre que la raó, deduïda de la ciència filològica d'esta llengua" tal i com escriu el propi pare Fullana en l'Advertiment de dita publicació. I per si no queda prou clareta la desvinculació total de les normes fabrianes en este fet, l'encarregat de prologar esta segon edició de la seua "Ortografia Valenciana" va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la llengua valenciana, el pare franciscà Andreu Ivars.

¿Per qué no s´aprofità Ortografia Valenciana del P. Fullana per a la Reunió de Castelló de 1932? Perque no els interessava als sequaços i seguidors del fabrisme català.

Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no canvià de paréixer després de la tramposa farsa de l´Aplec de Castelló de La Plana de 1932. Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no estava ni estigué mai conforme en les falses "Normes d´Ortografia Valenciana de 1932", rebatejades després en el nom de "Normes de Castelló de La Plana de 1932". I ara dites "Bases d´Unificació".

El 13 de novembre de 1928, Fullana prengué possesió de la seua cadira en la RAE.