El millor jardí del món està en Valéncia // El mejor jardín del mundo está en Valencia

L'obra del Jardí del MuVIM, el cost del qual s'aproximà als 4 millons d'euros, recorregué un llarc camí en diverses interrupcions per l'aparició de restants arqueològics i polèmics debats com la idea, que no s'arribà a realisar, de construir un auditori en el pati anexe.

Fa uns anys, quan les obres del Jardí de l'Hospital o Jardí del MuVIM (Museu Valencià de la Ilustració i Modernitat) es portaren a terme, era impensable que dita obra fora guardonada en la posteritat en algun premi. Pero lo que era més impensable encara és que eixe premi fora el del millor jardí del món. I és que els jardins del carrer Hospital de la ciutat, han segut guardonats en el Premi “The Pla Award 2015″ en la categoria d'Espai Públic, destacant per damunt dels més de 500 proyectes de tot el planeta que concorrien al premi en les diferents categories.

L'entrega d'estos premis tingué lloc en el Palau de Congressos de Milà, en el marc del “Architectural Forum Perspective 2015″, racó a on anualment s'entreguen estos premis creats per la revista italiana “The Pla”. La cita, que ya s'ha convertit en un event de referència mundial per a l'arquitectura i la construcció, fomenta “la calitat i la innovació” dels espais repartits per tot lo món.

El proyecte, que en el seu dia fon finançat per la Conselleria d'Infraestructures i eixecutat per la Diputació, fon eixecutat per l'arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra. L'idea era fer una prolongació del museu, que també ell va construir, i en la que volgué recuperar i posar de relleu els restants de l'antic Hospital General i la Facultat de Medicina que va sorgir junt al centre sanitari.

En els seus inicis, la mescla de pedra, rajola i metal deixava en segon pla l'arborat. En l'actualitat tot ha canviat. El contrast és maravellós i, per eixemple, prova d'això és la zona, la que vos he mencionat ans respecte a l'auditori, anexada i que dona continuació a l'espai vert: El Pati dels Tarongers. Esta plaça simi-afonada en escalinates i grans estanteries, es compon d'un preciós arborat en el que destaca el taronger sobre pedres de l'antic restant arqueològic restaurat i integrat a l'entorn.

Escultura a la Mar Mediterrànea 

Aixina puix, els jardins del carrer Hospital són, per tant, el millor espai públic en jardí de tot lo món, gràcies a la idea innovadora i màgica de superpondre modernitat i antiguetat, construint un espai vert en els propis restants del derribe de l'antic hospital valencià junt a l'edifici del MuVIM.

¿Teniu excusa per a no visitar el millor jardí del món?

La obra del Jardín del MuVIM, cuyo coste se aproximó a los 4 millones de euros, recorrió un largo camino con varias interrupciones por la aparición de restos arqueológicos y polémicos debates como la idea, que no se llegó a realizar, de construir un auditorio en el patio anexo.

Hace unos años, cuando las obras del Jardín del Hospital o Jardín del MuVIM (Museo Valenciano de la Ilustración y Modernidad) se llevaron a cabo, era impensable que dicha obra fuera galardonada en la posteridad con algún premio. Pero lo que era más impensable aún es que ese premio fuera el del mejor jardín del mundo. Y es que los jardines de la calle Hospital de la ciudad, han sido galardonados con el Premio "The Plan Award 2015" en la categoría de Espacio Público, destacando por encima de los más de 500 proyectos de todo el planeta que concurrían al premio en las diferentes categorías.

La entrega de estos premios tuvo lugar en el Palacio de Congresos de Milán, en el marco del "Architectural Forum Perspective 2015", rincón donde anualmente se entregan estos premios creados por la revista italiana "The Plan". La cita, que ya se ha convertido en un evento de referencia mundial para la arquitectura y la construcción, fomenta "la calidad y la innovación" de los espacios repartidos por todo el mundo.

El proyecto, que en su día fue financiado por la Conselleria de Infraestructuras y ejecutado por la Diputación, fue ejecutado por el arquitecto sevillano Guillermo Vázquez Consuegra. La idea era hacer una prolongación del museo, que también él construyó, y en la que quiso recuperar y poner de relieve los restos del antiguo Hospital General y la Facultad de Medicina que surgió junto al centro sanitario.

En sus inicios, la mezcla de piedra, ladrillo y metal dejaba en segundo plano el arbolado. En la actualidad todo ha cambiado. El contraste es maravilloso y, por ejemplo, prueba de ello es la zona, la que os he mencionado antes respecto al auditorio, anexada y que da continuación al espacio verde: El Patio de los Naranjos. Esta plaza semihundida con escalinatas y grandes estanterías, se compone de un precioso arbolado en el que destaca el naranjo sobre piedras del antiguo resto arqueológico restaurado e integrado en el entorno.

Escultura al Mar Mediterráneo

Así pues, los jardines de la calle Hospital son, por tanto, el mejor espacio público en jardín de todo el mundo, gracias a la idea innovadora y mágica de superponer modernidad y antigüedad, construyendo un espacio verde con los propios restos del derribe del antiguo hospital valenciano junto al edificio del MuVIM.

¿Tienes excusa para no visitar el mejor jardín del mundo?

Excaven una necròpolis repleta de tesors en Vilajoyosa

Esclat de Cultura traduïx esta notícia tan important pel nostre Regne a la nostra dolça Llengua Valenciana.

Vos deixem l'enllaç a on podreu llegir-la en castellà:

http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/actualidad/10485/excavan_una_necropolis_repleta_tesoros_villajoyosa.html

En la gran necròpolis de Les Casetes s'han excavat 150 tombes comprenent un periodo de casi mil anys, des del sigle VI a.C. fins al IV d.C. La vella essència del Mediterràneu no s'ha desvanit, permaneix amagada baix terra.

Dels seus antics pobladors només queden ossos inerts, pero encara es conserven els seus aixovars funeraris, replets de tesors reflectint els gusts i les creències d'atres époques. El municipi coster de Villajoyosa, en la província d'Alacant, és únic en este sentit. Les excavacions arqueològiques desenrollades des del passat més de giner "s'han portat a terme en extrema discreció donada l'importància de les troballes", segons expliquen els responsables del Vila-museu -nou museu de Villajoyosa- en una nota de prensa. En la gran necròpolis de Les Casetes, de més de 700 metros de llongitut, s'han excavat 150 tombes comprenent un periodo de casi mil anys. Les més antigues, d'época oriental, daten del sigle VI a.C., quan la població indígena rebé l'influència de dos pobles típicament mediterràneus: fenicis primer i cartaginesos més tart. També s'han excavat tombes d'época ibèrica i iber-romana, de l'Alt Imperi romà i d'época tart-romana, datades a partir del sigle II d.C., entre elles una decena de tombes d'inhumació, els restants dels quals ya no apareixen reduïts a cendres.

L'equip arqueològic, baix la direcció de Diego Ruiz i Amanda Marcos, afrontaren aixina "l'excavació més difícil i complexa desenrollada mai en el municipi, ya que les tombes es tallaven unes a atres i s'ha donat el cas de que en dos metros quadrats hi havia cinc tombes superpostes de diferents époques, dificilíssimes de distinguir entre sí per tractar-se de simples cornalons excavats en la terra". 

Les tombes d'época oriental contenien peces molt heterogénees: ous d'esturç complets i decorats; amulets d'estil egipcíac en pedra de talc, entre ells una hipopótam i una divinitat coneguda com Ptah-Pateco; una caramanyola de perfum d'estil egipcíac tallat en alabastre; una plaqueta d'argent en una inscripció fenícia; anells, arracades i menuts collars d'or; i ceràmiques fenici-púniques per a servir el peix.

De les tombes ibèriques, datades entre els sigles V i IV a.C., s'han recuperat els següents objectes: un magnífic “guttus” o got ceràmic en forma d'ànet per a depositar olis perfumats, gavinets acunyats, llances de ferro, copes gregues i fermalls de correja.

En les tombes d'época iber-romana han aparegut les cendres dels difunts en gots ibers denominats “cálatos”, en decoració pintada en roig. De l'Alt Imperi romà destaquen els enterraments en gorcs i un bebé inhumat en una àmfora, ademés de ceràmiques fines, numeroses caramanyoles de vidre per a perfums, monedes i atres objectes. Algunes de les tombes d'época tart-romana són insòlites, entre elles la d'un esquelet en una argolla de ferro al voltant del coll o una atra corresponent a una dòna i un chiquet.

Els arqueòlecs han excavat atres àrees arqueològiques de Villajoyosa i descobert tres calçades. Una d'elles, la principal, va ser trespolada en la segona mitat del sigle I d.C., "provablement coincidint en la concessió de l'estatut de municipi a la ciutat romana d'Allon", l'actual Villajoyosa, per part de l'emperador Vespasiano en l'any 73 o 74 d.C. Per últim, a l'oest del camí s'han excavat els restants molt deteriorats d'un forn ceràmic pertanyent a la correja industrial que rodejava la ciutat en l'época ibèrica.

28 de Juny de 1808. Les tropes de l'imperi francés atacaren Valéncia / 28 de Junio de 1808. Las tropas del imperio francés atacan Valencia

10.000 soldats francesos, baix l'autoritat del mariscal Jeannot de Moncey, se situaven en la creu de Mislata des de la qual varen formar les seues llínees i es varen dirigir cap a les torres de Quart, lloc assignat pel mateix Moncey per a invadir la ciutat de Valéncia. Dies abans, succeí la coneguda història del "Crit del Palleter" (24 de Maig de 1808), la qual va significar la negativa del poble valencià a sometre's a José I Bonaparte com a rei d'Espanya.

El capità general de Valéncia partidari dels francesos, tingué que cedir davant el poble quan varen assaltar la seua residència, en aquell moment l'encara existent palau del real, per a obligar-lo a deixar-los alçar-se. Moncey alvançava cap a Valéncia i s'ubicà en Quart i Mislata a on envià mensagers per a demanar la rendició de la ciutat que contava solament en 1000 soldats per a defendre-la i les muralles migevals. Davant la negativa del poble de la ciutat de Valéncia a rendir-se -en Valéncia s'havia format la primera junta de govern espanyola opositora a Napoleó- presidida esta pel comte de la conquista, s'envià este mensage a Moncey: Excm. Sr, el poble de Valéncia preferix la mort en sa defensa a tot acomodament. Aixina ho ha fet entendre la Junta i esta ho trasllada a V.I. per al seu govern." 

Ademés, en la ciutat es va produí un reclutament de 3.000 ciutadans per a defendre la ciutat i fructificà l'assalt al pati d'armes en el qual els ciutadans prengueren mosquets, canons i tot tipo de suministraments d'armament. 

20.000 persones, contant dònes i chiquets ajudaren en lo possible a preparar la defensa de la ciutat; donar aigua als soldats, cuidar als ferits i fins algunes persones de a peu prengueren armes i s'uniren als soldats. Felip de Saint March, un general Belga al servici del Regne d'Espanya, dirigiria la defensa de la ciutat. Alguns dels regiments de defensa de la ciutat registrats són: Guàrdies reals espanyoles, Regiment de Sòria, Voluntaris de Segorbe, Companyia de invàlits hàbils, Regiment de dragons de Numancia, Ginets de la maestrança de Valéncia, Caçadors voluntaris de Valéncia i les milícies honrades del Regne de Valéncia.

Moncey inicià de matí l'atac en dos zones de la ciutat; el fortí de Santa Catalina i les torres de Quart. Colocà els seus canons en el jardí botànic, pero els dos atacs foren rebujats sense que els francesos pogueren aplegar a la muralla. Moncey per la vesprada repetix l'atac, pero Felip de Saint March ocultà als voluntaris i caçadors del Regne junt a la cavalleria de la maestrança i els dragons (cavalleria en mosquets que podien disparar montats) en la zona de Campanar, estos eixiren a llançar un contraatac que acabà en la captura dels canons del jardí botànic. 

Moncey a les 5 de la vesprada es jugà la seua última carta atacant des de la plaça de Sant Agustí, pero el regiment Saboya i les milícies valencianes els frenaren. En caure la nit, les guerrilles de l’horta i les milícies apostades fòra de les muralles fustiguen a Moncey i les tropes de la ciutat eixien per a fer-lo replegar-se cap a Mislata. En Mislata, Moncey planejava com atacar la ciutat al sendemà, pero una bala de canó caigué en el seu quarter mutilant al seu segon i en enterar-se que des de Chiva s'acostava un eixèrcit espanyol de 6.000 hòmens, Moncey no volgué arriscar-se més i es retirà urgentment cap al sur. 

En la ciutat de Valéncia se sentien crits de felicitat i l'eufòria es desnugà en tots els carrers de la ciutat. Els francesos es retiraren en 200 morts i 500 ferits mentres que els defensors de la ciutat a penes varen sofrir baixes i Felip de Saint March va ser ascendit a Mariscal de camp. 

La capitania general de la ciutat, 1810, comandada per José Car li va donar el títul de "Generalísima dels eixèrcits" a la verge dels Desamparats en atribuir-li la ciutat ad ella esta victòria. És la titulació militar més alta d'Espanya i encara hui en dia la conserva. Vàries grans autoritats d'Espanya repetiren l'acte, consistent en donar-li a la Verge la vara d'autoritat de l'eixèrcit. 

Durant la guerra civil, la cavalleria republicana protegí a la Verge dels Desamparats com el seu comandant del saqueig anarquiste de la basílica en 1936. Les tropes nacionals, en entrar en 1939 en Valéncia, portaren en ells una escultura de la Verge, varen oficiar una missa i li varen presentar els seus honors i en 1947 el mateix Franco li donà el bastó d'autoritat. També va rebre la titulació d'Alcaldesa eterna de la ciutat de Valéncia per lo que sempre la veem en un faixí i el bastó d'autoritat.

Per Álvaro Comes Cervera

10.000 soldados franceses al mando del mariscal Jeannot de Moncey se situaban en la cruz de Mislata desde la cual formaron sus líneas y se dirigieron hacia las torres de Quart, lugar asignado por el mismo Moncey para invadir la ciudad de Valencia. Días antes, sucedió la conocida historia del "Crit del palleter" 24 de Mayo de 1808, la cual significó la negativa del pueblo valenciano a someterse a Jose I Bonaparte como rey de España. 

El capitán general de Valencia partidario de los franceses, tuvo que ceder al pueblo cuando asaltaron su residencia que en aquel momento era el todavía existente palacio del real para obligarlo a dejarles alzarse. Moncey avanzaba hacia Valencia y se ubicó en Quart y Mislata donde envió mensajeros para pedir la rendición de la ciudad que contaba solo con 1000 soldados para defenderla y las murallas medievales. Ante la negativa del pueblo de la ciudad de Valencia a rendirse -en Valencia se había formado la primera junta de gobierno española opositora a Napoleón-  presidida esta por el conde de la conquista se envió este mensaje a Moncey: Excmo. Sr el pueblo de Valencia prefiere la muerte en su defensa a todo acomodamiento. Así lo ha hecho entender la Junta y ésta lo traslada a V.E. para su gobierno."

Además en la ciudad se produjo un reclutamiento de 3000 ciudadanos para defender la ciudad y se produjo el asalto al patio de armas en el cual los ciudadanos tomaron mosquetes, cañones y todo tipo de suministros de armamento.

20.000 personas contando mujeres y niños ayudaron en lo posible a preparar la defensa de la ciudad; dar agua a los soldados, cuidar a los heridos e incluso algunas personas de a pie tomaron armas y se unieron a los soldados. Felipe de Saint March, un general Belga al servicio del reino de España, dirigiría la defensa de la ciudad. Algunos de los regimientos de defensa de la ciudad registrados son: Guardias reales españolas, Regimiento de Soria, Voluntarios de Segorbe, Compañía de inválidos hábiles, Regimiento de dragones de Numancia, Jinetes de la maestranza de Valencia, Cazadores voluntarios de Valencia y las milicias honradas del Reino de Valencia.

Moncey inicia por la mañana el ataque en dos zonas de la ciudad; el fortín de Santa Catalina y las torres de Quart. Coloca sus cañones en el jardín botánico, pero los dos ataques son rechazados sin que los franceses pudieran llegar a la muralla. 

Moncey por la tarde repite el ataque, pero Felipe de Saint March ocultó a los  voluntarios y cazadores del Reino junto a la caballería de la maestranza y los dragones (caballería con mosquetes que podían disparar montados) en la zona de Campanar, que salieron a lanzar un contraataque que terminó con la captura de los cañones del jardín botánico. Moncey a las 5 de la tarde se juega su última carta atacando desde la plaza de San Agustín, pero el regimiento Saboya y las milicias valencianas los frenan. Al caer la noche, las guerrillas de l’horta y las milicias apostadas fuera de las murallas hostigan a Moncey y las tropas de la ciudad salen para hacerlo replegarse hacia Mislata. En Mislata, Moncey planea como atacar la ciudad al día siguiente pero una bala de cañón cae en su cuartel mutilando a su segundo al mando y al enterarse que desde Chiva se acercaba un ejército español de 6000 hombres, Moncey no quiere arriesgarse más y se retira urgentemente hacia el sur.

En la ciudad de Valencia se oían gritos de felicidad y la euforia se desató en todas las calles de la ciudad. Los franceses se retiraron con 200 muertos y 500 heridos mientras que los defensores de la ciudad apenas sufrieron bajas y Felipe de Saint March fue ascendido a Mariscal de campo.

La capitanía general de la ciudad, 1810, comandada por Jose Caro le dio el título de "Generalísima de los ejércitos" a la virgen de los Desamparados al atribuirle la ciudad a ella la victoria. Es la titulación militar más alta de España y la sigue conservando hoy en día. Varias grandes autoridades de España repitieron el acto que consistía en darle a la Virgen la vara de mando del ejército. 

Durante la guerra civil, la caballería republicana protegió a la Virgen de los Desamparados como su comandante del saqueo anarquista de la basílica en 1936. Las tropas nacionales, al entrar en 1939 en Valencia, llevaron consigo una escultura de la Virgen, oficiaron una misa y le presentaron sus honores y en 1947 el mismo Franco le dio el bastón de mando. También recibió la titulación de Alcaldesa eterna de la ciudad de Valencia por lo que siempre la vemos con un fajín y el bastón de mando.

Por Álvaro Comes Cervera