Estos anys vivim l'extermini de la identitat valenciana per mig de la suplantació històrica/cultural. Sorprenentment el poble valencià està desactivat, com si no vejerem el perill i la seua pròpia destrucció, a este fenomen el valencianisme actiu li diu "meninfotisme". ¿És just este calificatiu? pot ser que li´ls done lo mateix ser o no ser?
Personalment crec que el "meninfotisme" es un calificatiu injust. Posaré un eixemple: se suicida u que mor per asfixia a l´inhalar monòxit de carbono. ¿És un meninfot de la vida? Evidentment no és ni un suicida ni un meninfot. La mort per monòxit de carbono se diu "la mort dolça": el cos no detecta el perill i per lo tant el cervell no envia al cos senyals per a que reaccione front al perill, en el resultat de mort sense cap reacció. Eixe és el principi del pancatalanisme en Valencia, el del monòxit de carbono.
Sustituïxen oxígen (llengua valenciana) per monòxit de carbono (occità), els politics per mig de tots els seus instruments fan vore que no passa res, ningú parla del perill del catalanisme, en les aules tots els anys els chiquets/tes en el pretext inventat de que es la mateixa llengua estudien els mapeta dels inventats paisos catalans... any darrere any... els castellanismes directament els convertixen en catalanismes condenant al valencià a l´extermini. Per eixemple: el castellanisme "fresa", en valencià se diu fraula, pero el pancatalanerio (cupula dirigent política i monàrquica) directament ho sustituix per "maduixa", que és un catalanisme.
Tot este caldo de cultiu es lo que fa que el valencianisme en la societat aparente ser meninfot, i lo que permet que el pancatalanisme avançe generació darrere generació des del centro del pancatalanisme, el sector sindical per mig de tots els àmbits, especialment l´educació.
Per a no morir axfixiat en monòxit de carbono la solució es obrir les finestres i que còrrega l'aire. ¿Quin símil seria obrir les finestres i que còrrega l'aire quan parlem d'identitat, llengua, cultura...? ¿com podem salvar-mos de l´extermini identitari?
Yo ho tinc clar, lo que fa falta es un esclafit cultural valencià, un atre sigle d´or cultural, i la misió de tots aquells que si vejem el perill es intentar iniciar-lo.
Juanjo Tortosa. Vilarreal, agost de 2013
L'autor de l'article sembla no adonar-se que l'autèntic perill per al valencianisme, per a la identitat valenciana - una de les bases del qual és la llengua - és el procés de substitució lingüística (diglòssia), pel castellà que des de fa ja diverses dècades es produeix al País Valencià.
ResponderEliminarA Alacant (sobretot a la capital), aquest procés de substitució ja gairebé s'ha completat. Així mateix, a València capital he vist, en diverses ocasions, a pares que entre ells parlaven en valencià i que es dirigien als seus fills en castellà. Quan les famílies deixen de transmetre la seva llengua als seus fills, significa que ha entrat en una fase irreversible.
No obstant, alguns en lloc d'unir forces amb altres territoris que comparteixen la mateixa llengua i tenen problemes similars, van al socorregut "pancatalanisme" com l'origen de tots els mals del valencià i el valencianisme, i com a únic argument es posa l'exemple de un sinònim d'una fruita. Patètic.
Estic d'acort en voste sobre lo de lligarse a atres territoris que patixen el mateix problema, en lo que assumixc dit problema. En lo que ya no puc estar d'acort es que en l'excusa de defendre lo nostre defengam lo seu i confongam la propia identitat de la llengua valenciana per la de la catalana, patint el mateix problema que tractem d'evitar pero canviant d'actors, si de veritat defenguera l'identitat valenciana, defendria les senyes d'identitat valencianes i no les d'atres com propies. Aixo nomes significa que renuncia al seu propi ser per a algo que no s'es. i discrepant en voste, yo com VICENT SAVALL Yo se qui soc i qui vullc ser....
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarPodriem dir el inventat "amb" en conter de "en", "ocell" en conter de "pardal", les tx, tj, etc....el sexe de les coses...el terra en conter de la terra...l'extermini del "lo" plenament viu...
ResponderEliminarMai hem sigut ni pais ni catalans, mira si es diferent la llengua que han tengut que llevar a la RACV per la politico/pancarra avl crea per aznar i pujol per a pactar en el 96.....que els valencians no tenim drets?
Com podeu vore se cumplix lo que dic...en la excusa de la castellanisació en conter de recuperar el valencià imponen el catala...tan roin es la castellanisació del valencià com la catalanisació.
El catala es una llengua pura...."aqui" mes castella no pot ser...d'aon trauen els vasquismes tx,etc..."el pau"....molt pur d'Andalucia....
El que vullga viure en catalunya ho te fàcil, a creuar l'Ebre cara el nort.
Dificil ho tenim si tenim que tindre un nou segle d'or els valencians, perque, com va ocurrir en l'atre, els catalans mos ho furtarien sense remei, donat els representants politics que tenim.
ResponderEliminarMillor seria que fosen els catalans els que tingueren un segle d'or, que ya està be de chuplar-mos la sanc, a vore si aixina mos deixaven en pau i mos deixaven creixer com a poble, sense intromisions.