El Compromís de Casp sagellà l´inici d´una época d´esplendor per a Valéncia

• L'elecció de Ferrando d'Antequera com rei d'Aragó sagellà l'inici d'una época d'esplendor per a Valéncia.

• Lo Rat Penat reunix en un llibre, editat per l'Ajuntament de Valéncia, treballs de varis historiadors sobre tan vital episodi de nostra història.

En 1410 mor sense descendència Martí l'Humà, rei d'Aragó, en lo que se planteja la qüestió successòria d'una Corona que albarca a Aragó pròpiament dit, els comtats de Catalunya i el Regne de Valencia. A partir d'eixe moment se posen en marcha els poders polítics en busca del millor candidat i en l'idea central de fer-ho per consens i mantenint l'unitat.

Frut d'aquell clima d'enteniment entre els poders de les tres regions de la Corona fon el pacte denominat com 'La Concòrdia d'Alcanyís', acordant-se que nou personalitats (tres de cada una de les tres parts) serien les encarregades de triar al millor rei en el determini d'uns pocs mesos, cosa que se conseguí en el famós 'Compromís de Casp', que entronisà a l'infant castellà Ferrando d'Antequera. La fecha de l'acta d'elecció és del 25 de juny de 1412 i la proclamació se realisà el dia 28.

Per a commemorar el 600 aniversari d'aquells fets històrics i contribuir a aclarir aspectes sobre els que s'ha mantingut certa polèmica entre historiadors i interessos polítics durant tant temps, Lo Rat Penat organisà l'any passat un cicle de conferències en el que participaren professors i autors de tant de prestigi com Josep Vicent Gómez Bayarri, Fray Alonso Esponera, Amparo Cabanes, Josep Francesc Ballester-Olmos, Francesc A. Roca, Vicent LL. Simó Santonja i Asunción Alejos.

Davant l'èxit de la convocatòria i el relleu de les aportacions realisades, Lo Rat Penat decidí aglutinar-les en un llibre, editat per l'Ajuntament de Valéncia, que se titula 'PERSPECTIVES DEL COMPROMÍS DE CASP', que fon presentat el 25 de juny de 2013 en la Llonja i al que s'han afegit nous texts de Fernando Millán, Federico Martínez Roda i del president de l'institució valencianista, Enric Esteve, que recorda l'importància històrica d'aquells acontenyiments que marcaren fites transcendentals per al devindre de Valéncia i d'Espanya.

Hi hagué risc de ruptura

En la presentació del llibre, José Francisco Ballester Olmos destacà la voluntat de consens que mostraren en el sigle XV els poders polítics de la Corona d'Aragó, quan ya portaven «tres sigles compartint un proyecte comú i se veren davant una insòlita situació de buit de poder llegítim i llegal».

Com el sistema d'orde establit en cada territori havia creixcut «en el respecte als interessos del conjunt», va prevaldre eixe clima d'avenència per a aplegar a un acort entre tots. No obstant, els equilibris se veren alterats i «l'unió, llargament conservada, se posà en risc davant una possible ruptura que ningu havia previst». Finalment, se mantingué l'orde, se restablí l'harmonia mediant el debat i la paraula i s'evità un possible conflicte armat. Una lliçó, en suma, per a atres époques, atres àmbits i atres tentacions.

Ballester Olmos invità ademés a llegir detingudament esta obra, escrita per «extraordinaris especialistes», en el convenciment de que el rigor científic dels seus continguts i fins la seua amenitat «els satisfarà i descobriràn apassionants personages i importants passages de l'historia de Valéncia».

Sis foren els candidats que optaren inicialment a ser elegits per al tro d'Aragó. D'ells quedaren al final dos: Fernando d'Antequera, que seria elegit en el soport de valencians, aragonesos i una part de la burguesia de Barcelona, i Jaume d'Urgell, que tenia el soport majoritari de Catalunya.

Fernando I era net, per part de mare, del rei aragonés Pere el Cerimoniós, i lo que se debatí en major intensitat fon si el dret successori se transmetia també pel costat matern, que fon el criteri que prevalgué. Fon el primer rei d'Aragó de la casa de Trastàmara i la seua elecció marcà l'inici d'una llarga época d'esplendor de Valéncia, que vingué a substituir gran part del pretés protagonisme anterior de Barcelona en el Mediterràneu. D'ahí les polèmiques i reticències catalanes que encara perduren sobre aquells episodis històrics.

Frut del resultat del Compromís de Casp pot dir-se també que fon el futur d'Espanya. Ferran el Catòlic era net de Ferrando d'Antequera, i no hauria aplegat a rei si no ho haguera segut el seu yayo, ni hauria integrat en Isabel de Castella l'unitat d'Espanya, ni s'hauria desenrollat igual tot lo posterior: el fi de la Reconquista, el Descobriment d'Amèrica, ni l'imperi de Carles V.