Esclat de Cultura traduïx esta notícia tan important pel nostre Regne a la nostra dolça Llengua Valenciana.
Vos deixem l'enllaç a on podreu llegir-la en castellà:
En la gran necròpolis de Les Casetes s'han excavat 150 tombes comprenent un periodo de casi mil anys, des del sigle VI a.C. fins al IV d.C. La vella essència del Mediterràneu no s'ha desvanit, permaneix amagada baix terra.
Dels seus antics pobladors només queden ossos inerts, pero encara es conserven els seus aixovars funeraris, replets de tesors reflectint els gusts i les creències d'atres époques. El municipi coster de Villajoyosa, en la província d'Alacant, és únic en este sentit. Les excavacions arqueològiques desenrollades des del passat més de giner "s'han portat a terme en extrema discreció donada l'importància de les troballes", segons expliquen els responsables del Vila-museu -nou museu de Villajoyosa- en una nota de prensa. En la gran necròpolis de Les Casetes, de més de 700 metros de llongitut, s'han excavat 150 tombes comprenent un periodo de casi mil anys. Les més antigues, d'época oriental, daten del sigle VI a.C., quan la població indígena rebé l'influència de dos pobles típicament mediterràneus: fenicis primer i cartaginesos més tart. També s'han excavat tombes d'época ibèrica i iber-romana, de l'Alt Imperi romà i d'época tart-romana, datades a partir del sigle II d.C., entre elles una decena de tombes d'inhumació, els restants dels quals ya no apareixen reduïts a cendres.
L'equip arqueològic, baix la direcció de Diego Ruiz i Amanda Marcos, afrontaren aixina "l'excavació més difícil i complexa desenrollada mai en el municipi, ya que les tombes es tallaven unes a atres i s'ha donat el cas de que en dos metros quadrats hi havia cinc tombes superpostes de diferents époques, dificilíssimes de distinguir entre sí per tractar-se de simples cornalons excavats en la terra".
Les tombes d'época oriental contenien peces molt heterogénees: ous d'esturç complets i decorats; amulets d'estil egipcíac en pedra de talc, entre ells una hipopótam i una divinitat coneguda com Ptah-Pateco; una caramanyola de perfum d'estil egipcíac tallat en alabastre; una plaqueta d'argent en una inscripció fenícia; anells, arracades i menuts collars d'or; i ceràmiques fenici-púniques per a servir el peix.
De les tombes ibèriques, datades entre els sigles V i IV a.C., s'han recuperat els següents objectes: un magnífic “guttus” o got ceràmic en forma d'ànet per a depositar olis perfumats, gavinets acunyats, llances de ferro, copes gregues i fermalls de correja.
En les tombes d'época iber-romana han aparegut les cendres dels difunts en gots ibers denominats “cálatos”, en decoració pintada en roig. De l'Alt Imperi romà destaquen els enterraments en gorcs i un bebé inhumat en una àmfora, ademés de ceràmiques fines, numeroses caramanyoles de vidre per a perfums, monedes i atres objectes. Algunes de les tombes d'época tart-romana són insòlites, entre elles la d'un esquelet en una argolla de ferro al voltant del coll o una atra corresponent a una dòna i un chiquet.
Els arqueòlecs han excavat atres àrees arqueològiques de Villajoyosa i descobert tres calçades. Una d'elles, la principal, va ser trespolada en la segona mitat del sigle I d.C., "provablement coincidint en la concessió de l'estatut de municipi a la ciutat romana d'Allon", l'actual Villajoyosa, per part de l'emperador Vespasiano en l'any 73 o 74 d.C. Per últim, a l'oest del camí s'han excavat els restants molt deteriorats d'un forn ceràmic pertanyent a la correja industrial que rodejava la ciutat en l'época ibèrica.
 |  |  |  |  |
 |  |  |  |
0 comentarios:
Publicar un comentario