Mare de Deu dels Desamparats
Patrona de la Ciutat i Regne de Valéncia
i Generalíssima dels nostres Eixercits
ACTES:
La vespra de la festa, el dissabte per la nit, té lloc un concert en la Plaça de la Mare de Deu a càrrec de la Banda Municipal de Valéncia. A continuació acontenydrà la disparada d'un castell de focs artificials en l'antic llit del riu Túria. En acabant tindrà lloc la “Dansa”, fragment de dansa popular autòctona i la “Nit d'Albades”, nit de cançons típiques de la regió. Sobre les cinc de la matinada es celebra la “missa Descoberta”.
El dumenge a les huit del matí, en un altar que s'instala davant de la basílica de la Mare de Deu, en la frontera adornada per un tapís de flors, té lloc la missa d'Infants.
A les 10.30 hores se procedix al “Trasllat” en el qual l’image “Peregrina” és portada pels “seguidors” des de la Basílica a la Catedral per la Porta dels Ferros. Est acte és molt famós i la Mare de Deu, entre vixques i floretes, és portada en volades, passant dels uns als atres, fins que, d'esquena, entra en la Catedral.
Al migdia hi ha una mascletà i de vesprada es celebra una processó a on la Mare de Deu és passejada pels carrers del centre històric el quals seran omplits per mils de pétals de flors.
En la plaça de la Reina s'instala estos dies un mercat típic d'objectes de ceràmica i fanc conegut com “l'escuradeta”.
LA NOSTRA PATRONA
.jpg)
La Mare de Deu dels Desamparats és una advocació de la Verge Maria, que apareix freqüentment representada en una assussena en una ma i en el Chiquet Jesús portant la creu, en els seus braços. L’image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com La Geperudeta, Nostra Senyora dels Desamparats, Mareta...i és que a la Mare de Deu dels Desamparats no la venera més quí més religiós és, la nostra Mareta és de tots els valencians perque ella és cultura, tradició, supera la religió i les creences unint als valencians en una devoció sense condicions.
La seua Basílica s'ubica al costat de la Sèu, entre la Plaça de l'Almoina i la de la Mare de Deu, originalment nomenada de la Sèu. Sant Vicent Màrtir, patró del Cap i Casal i Sant Vicent Ferrer, patró de tot el Regne de Valéncia custodien permanentment la Mare de Deu en l'interior de la Basílica, en forma d'estàtues de marbre blanc.
L'ORIGE
El seu nom és el de la Mare de Deu dels Inocents, Folls i Desamparats i la seua advocació partix de l'iniciativa del pare fra Joan Gilabert Jofré. El vintiquatre de febrer de 1409 el pare Jofre es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de Valéncia pròxim a Santa Catalina (antigament Plateries i actualment Martí Mengod).
Allà per 1414 aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre-los el germà confrare que vivia en la casa, estos li varen dir ad est que en tres dies podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on treballar i menjar a canvi. Els colocaren en el lloc conegut com l'Ermita, situada actualment entorn de l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt prop de les muralles.
Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la Mare Deu. Dels pelegrins no hi havia ni rastre, açò i el fet que a la dòna d'un membre de la germandat fins a eixe moment paralítica i cega la trobaren curada donà orige a la llegenda de que "la feren els àngels"
Este fet li portà al confrare a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de Nostra Dona Santa dels Folls Inocents i Desamparats. L'objectiu de la germandat fon atendre als malalts mentals en principi, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la pesta negra, en els carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats.
L'image té una altura de sèt pams valencians, i com a curiositat té el cap reclinat llaugerament cap a baix, perque la posició inicial d'esta image era gitada. Açò era degut al fet que la Mare dels Desamparats era colocada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" que morien atesos per la confraria. Per esta raó els valencians solem dir que l’image mira cap als seus fidels.
L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats. Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant l'advocació com la Verge dels Desamparats.
Un vintiú d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII concedí una bula pontifícia nomenant Patrona de Valéncia a la Mare de Deu dels Desamparats.
LA CONFRARIA
El vintiquatre de febrer de 1409, en acabar el sermó del pare Jofre, un grup de comerciants valencians encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà per mig d'una Bula Pontifícia del Papa Benet XIII en data de vintissís de febrer de 1410.
L'u d'agost de 1414, Ferran d'Antequera per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de “Real Cofradia de Nostra Sancta Maria dels Ignocents”
Esta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital siquiàtric de l'història, i a la primera atenció humanitària de les persones en estes malalties mentals. Més avant, la Confraria es dedicaria a atres obres de caritat a part de la colaboració en l’Hospital, com l’assistència material, religiosa i soterrar cristià dels reus condenats a mort, prostitutes, nàufrecs llançats a les plages i desamparats morts dins d’una llegua entorn a la ciutat de Valéncia, ademés d’ajudar els confrares en moments de penúria i malaltia i d'aportar socors en la viudetat, actuant com una mutualitat. En els anys, la Confraria també es dedicaria a assistir a les donzelles òrfenes pobres.
"GENERALÍSSIMA DELS NOSTRES EIXÈRCITS"
El vintiquatre de giner de 1789 el Consell de Valéncia demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la Verge del Pilar. El vinticinc de maig de 1809, no se sap molt be quí del dos, si el Consell o l'Ajuntament reiterà la petició.
En la Guerra de l'Independència, un sis de març de 1810, el General Caro, Capità General de Valéncia i màxima autoritat del Regne, demanà a l'Arquebisbe Company que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com a mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el primer assalt napoleònic de Valéncia.
El General Caro, en cerimònia realisada en la Catedral de Valéncia, li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i es dispongué que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militars d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
Estes órdens foren reiterades per la Capitania General de Valéncia el díhuit de març de 1854 i pel Cap d'Estat espanyol en 1947.
CORONACIÓ DE LA VERGE
El quinze d'octubre de 1921, el Papa Benedicte XV concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats. Puix a pesar de ser la patrona de la Ciutat i el Regne, la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'arquebisbe de Valéncia, el cardenal Enric Reig Casanova, fon l'impulsor de l'idea de la coronació de la Verge.
L'himne de la Coronació és el cant dedicat a la Mare de Deu dels Desamparats. En lletra de José Maria Juan Garcia i música de Lluís Romeu, este himne fon oficial per primera volta el 12 de maig de 1923 en motiu de les festes de la coronació de la nostra Patrona.
HIMNE DE LA CORONACIÓ
"La pàtria valenciana s'ampara baix ton mant
¡Oh, Verge Sobirana de terres de Llevant!
La terra llevantina reviu en ta Capella
al fer-vos homenage de pur i ver amor.
Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella
pareix que està voltada de màgic resplandor.
La rosa perfumada, la mística assussena,
lo seu verger formaren als peus de ton altar.
I fervorós en elles lo valencià t'ofrena.
La devoció més santa que es puga professar.
En terres valencianes, la fe per Vós no mor
i vostra Image Santa portem sempre en lo cor.
Salve, Reina del cel i la terra;
Salve, Verge dels Desamparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare del bons valencians"
LA "PELEGRINA"
L’image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros d'altura, fon realisada en 1966 per l'escultor Octavi Vicent, per encàrrec del capellà major de la Basílica, en el fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com el Mare mòvil.
ATRES SENYES D’INTERÉS PER ALS VALENCIANS
FONDOS CONSERVATS EN LA BIBLIOTECA DE VALÉNCIA
El fondo documental està compost fonamentalment per 154 llibres i 189 lligalls que, juntament en atra documentació, ocupa uns 28 metros llineals.
L'archiu conté documentació des de l’any 1414 fins a l’actualitat. Poques institucions migevals valencianes conserven un fondo documental tan complet. La seua documentació és molt interessant per a obtindre dades sobre la societat valenciana del sigle XV i la vida en la ciutat de Valéncia, per tractar-se d’una institució benèfica i d'assistència de caràcter popular. Conserva llibres de clavaris des de l’any 1425, contes d’administració, documentació sobre la dotació de les donzelles òrfenes i dels ajusticiats, llibres d’actes i delliberacions de la junta de govern de la Confraria, contes de la construcció de la capella i retaule de la basílica, etc.
NOTA: per desgràcia i com en tot per als valencians, la pàgina web de la Generalitat no està escrita en valencià, lo qual nos fa pensar que serà dels documents originals, tant d'este cas com de tants atres, si no passen a ser visitats per historiadors o gent valenciana que es preocupe de que no es destruïxquen els papers originals en llengua valenciana.
 |  |  |  |  |
 |  |  |  |
0 comentarios:
Publicar un comentario